TRACTAMENT VISO-COGNITIU PELS PROBLEMES DE LECTURA

Punt de vista optomètric

Els trastorns d’aprenentatge són una sèrie de dificultats que afecten en l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i el càlcul. El desenvolupament neuropsicològic no és el mateix per a tots els nens, pel que s’han d’evitar comparacions entre ells ja què poden haver regions cerebrals que s’hagin desenvolupat de diferent manera (poden destacar en unes àrees i estancar-se en altres), per tant hem de tenir en compte el grau de maduresa cerebral o el desenvolupament de les àrees visuals, auditives i psicomotrius, imprescindibles per un bon aprenentatge escolar. Dins l’estudi dels problemes de lectura el diagnòstic més conegut és la dislèxia.

La dislèxia es defineix, segons la British Dyslexia Association, com una dificultat en l’aprenentatge que afecta principalment en les habilitats involucrades en la lectura eficaç de paraules i ortografía¹. L’estudi de la dislèxia sempre s’ha diferenciat per l’origen de l’afectació, sent les hipòtesis més famoses l’origen fonològic o visual.

Certament, dins les definicions de la dislèxia existeixen molts subgrups (adquirida, evolutiva, visual, fonològica, lèxica etc.), l’objectiu d’aquest escrit es proporcionar una sèrie de investigacions científiques que avalen el tractament optomètric en els casos de problemes de lectura.

En primer lloc, està documentat que els nens diagnosticats amb dislèxia tenen problemes amb el control oculomotor (sacàdics, seguiments, fixacions), afectant al rendiment lector^2,3. A un nivell biològic aquests dèficits estan atribuïts a una disfunció de la via magnocel·lular, del que es sap que està involucrat en el processament de les freqüències espacials baixes i el control oculomotor⁴.En efecte, la dislèxia s’ha associat amb dèficits a causa de la via magnocel·lular com ara baix processament temporal⁵ i baixa atenció viso-espaial⁶. Per exemple, un estudi recent afirma trobar diferències morfològiques amb el cos geniculat lateral de pacients diagnosticats amb dislèxia, donant suport a la teoria de què la dislèxia és a causa d’un problema visual⁷.

D’altra banda, és habitual trobar pacients diagnosticats de dislèxia símptomes com “les lletres salten”, “les línies ballen” i “ veig borrós el text”⁸, però hem de tenir en compte que els mateixos símptomes poden ser d’origen purament visual i es poden solucionar mitjançant la teràpia visual^9,10, i probablement la millora dels moviments oculars augmentin el control postural¹¹.

Molts problemes lectors no són sinònim de dislèxia, per exemple, els problemes de desenvolupament donen problemes acomodatius i oculomotors que afecten a la lectura i originen símptomes similars a la dislèxia¹². Problemes com ara inversions durant la lectura poden ser a causa d’un baix desenvolupament en el cerebel¹³, on s’està veient que el cerebel participa en els processos cognitius d’alt nivell (habilitat viso-espaial, memòria, llenguatge)¹³. De fet, les últimes hipòtesis afirmen que la dislèxia pot ser una alteració a nivell del cerebel^14,15, sent l’origen de l’afectació de la via magnocel·lular afectant a nivell visual, auditiu i control motor. No tots els problemes durant la lectura són sinònims de dislèxia, per exemple habilitats com l’atenció viso-espaial¹⁶ o percepció visual¹⁷s’han trobat en la majoria de dislèxies i contribueixen al baix rendiment lector (l’origen del qual pot ser  una disfunció en la ruta magnocel·lular¹⁸).

Per aquest motiu és molt important desenvolupar e integrar amb la teràpia visuals aspectes com el cerebel i còrtex pre-frontal (reflexes primitius, sacàdics, seguiments); sistema vestibular (rotacions que involucrin girs de cap i coll); percepció i pensament visual (parquetry, geoboards); control psico-motor (cos callòs, integració bilateral) i visual SPAN i RAN (taquitoscòpia, visió perifèrica, tic-tae-toe).

Per tant, molts problemes de lectura estan sent diagnosticats de dislèxia quan realment poden ser un problema de poca integració de les habilitats visuals, auditives o psicomotrius que donen els mateixos símptomes i que mitjançant el treball i l’estimulació es pot millorar el rendiment lector.

Un estudi recent¹⁹, basant-se amb la teoria magnocel·lular, van utilitzar la estimulació transmagnèticacraneal (ETMC), un mecanisme no invasiu que facilita o inhibeix la activitat cortical, pel que fa possible l’estudi de les relacions entre la activitat cerebral i el comportament. En aquest estudi mitjançant la ETMC van estimular i potenciar les regions visuals V5 i MT (importants per la detecció de moviment i reconeixement de paraules) en pacients dislèxics adults, on l’estimulació va millorar l’eficàcia lectora tant en velocitat com fluïdesa. Tot i que l’estudi s’ha de prendre amb precaució, les rehabilitacions per estimular àrees cerebrals estan augmentant per millorar els problemes de lectura, poden ser una d’elles la teràpia viso-cognitiva.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES  

1. http://www.bdadyslexia.org.uk/dyslexic/definitions.(Última entrada el 28/06/2015) 
2. Bucci, M. P., Bremond-Gignac, D., &Kapoula, Z. (2008). Latency of saccades and vergenceeyemovements in dyslexicchildren. Experimental BrainResearch, 188(1). 
3. Kapoula, Z., Bucci, M. P., Ganem, R., Poncet, S., Daunys, G., &Bremond-Gignac, D. (2008). Freeexploration of paintinguncovers particular looseyoking of saccades in dyslexicreaders. Dyslexia, 15(3), 243–259. 
4. Solomon, S.G., Peirce, J.W., Dhruv, N.T., Lennie, P.(2004). Profund contrast adaptationearly in the visual pathway. Neuron42 (1), 155–162. 
5. Laycock, R., Crewther, S.G.(2008). Towardsanunderstanding of therole of the ‘magnocellularadvantage’ in fluent reading. NeuroscienceBiobehavioralReview. 32 (8), 1494–1506. 
6. Ruffino, M., Gori, S., Boccardi, D., Molteni, M., Facoetti, A. (2014). Spatial and temporal attention in developmentaldyslexia. Frontiers ofHumanNeuroscience. 8, 331. 
7. Giraldo-Chica M, Hegarty JP, Schneider KA(2015). Morphologicaldifferences in the lateral geniculatenucleusassociatedwithdyslexia. NeuroImageClinical. 7 830-836 
8. Shovman, M. M., &Ahissar, M. (2006). Isolatingtheimpact of visual perception on dyslexicsreadingability. VisionResearch, 46, 3514–3525.
9. Scheiman M, Kulp MT, Cotter S, Mitchell GL, Gallaway M, Boas M, Coulter R, Hopkins K, Tamkins S.  (2010). Visiontherapy/orthoptics for symptomatic convergenceinsufficiency in children: treatmentkinetics. Optometry&Vision Science.87(8):593-603.
10. Gaerter C, Bucci MP, Ajrezo L, Wiener-Vacher SW. (2013). Binocular coordination of saccadesduringreading in childrenwithclinicallyassesedpoorvergencecapabilities.VisionResearch. 87 22-29.
11. Bucci MP, Ajrezo L, Wiener-Vacher. (2015). Oculomotor tasksaffectdifferently postural control in healthychildren.International Journal of DevelopmentalNeuroscience.461-6.
12. Rafique SA, Northway N. (2015). Relationship of oculoraccommodation and motor skills performance in developmentalcoordinationdisorder. HumanMovementScience. 42 1-14.
13. Kaltner S, Jansen P. (2014). Mental rotation and motor performance in childrenwithdevelopmentaldyslexia. Research in DevelopmentalDisabilities. 35:741-754.
14. Ustárroz JT, Luna-Lario P, Iglesias D, Heernández P.(2011).Contribución del cerebelo a los procesoscognitivos:avancesactuales. Revista de Neurologia. 53:301-315.
15. Pernet CR, Poline JB, Demonet JF, Rousselet GA.(2009). Brainclassificationrevealstherightcerebellum as the best biomarker of dyslexia. BMC Neuroscience. 25, 10:67
16. Facoetti A, Ruffino M, Peru A, Paganoni P, and Chelazzi L.(2008). Sluggishengagement and disengagement of non-spatialattention in dyslexicchildren. Cortex: A Journal Devoted to theStudy of theNervous System and Behavior. 44(9): 1221e1233.
17. Boden C and Giaschi D.(2007). M-Streamdeficits and reading-related visual processes in developmentaldyslexia. PsychologicalBulletin. 133(2): 346e366.
18. Körne GS, Bruder J.(2010). Clinicalneurophysiology of visual and auditoryprocessing in dyslexia: a review. ClinicalNeurophysiology. 121 1797-1809.
19. Heth I, Lavidor M. (2015). Improvedreadingmeasures in adults withdyslexiafollowingtranscranialdirectcurrentstimulationtreatment. Neuropsychologia.70 107-113

Article el·laborat per: Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Membre de l’ACOTV