Interessant estudi realitzat per metges oftalmòlegs i optometristes publicat aquest mateix any 2018 a © 2018 Journal of Ophthalmic and Vision Research.
Javad Heravian Shandiz 1,2, PhD; Abbas Riazi 3, PhD; Abbas Azimi Khorasani 1,2, PhD; NegarehYazdani 1,2, MS MaryamTorab Mostaedi 2, BS; Behrooz Zohourian 2, MS
1 Refractive Errors Research Center, Mashhad University of Medical Sciences, Mashhad, Iran
2 Department of Optometry, School of Paramedical Sciences, Mashhad Universitat de Medical Sciences, Mashhad, Iran
3 Department of Ophthalmology, School of Medicine, Baqiyatallah University of Medical Sciences, Tehran, Iran
Encara que reconeixen que la mostra no és molt gran han arribat a conclusions com que: La teràpia visual es reconeix com una intervenció individualitzada per a millorar el sistema binocular, el control motor ocular, el processament visual, les habilitats motores visuals i les deficiències cognitives o perceptives. [18] Segon diversos estudis, la teràpia de la visió podria millorar les habilitats binoculars, el control motor ocular, l’atenció visual, la percepció visual i les habilitats de processament visual.
I tot això amb una mostra diagnoticats segons les normes de la OMS / WHO World Health Organization amb anomalies visuals com a baixa visió.
Propòsit
Avaluar els efectes de millora de la teràpia visual en les habilitats de coordinació ull-mà en estudiants amb discapacitats visuals.
Mètode
Trenta-cinc pacients amb discapacitat visual que es van sotmetre a teràpia visual van comprendre el grup de tractament, i 35 pacients amb visió deficient que no van rebre tractament van comprendre el grup de control.
Es van realitzar exàmens oftalmològics complets, que van incloure, retinoscòpia i avaluacions de refracció subjectiva i agudesa visual. La coordinació ull-mà es va avaluar mitjançant la prova de Frostig.
La teràpia visual en el grup de tractament es va realitzar amb la pilota de Bernell-Marsden, el llapis perceptivomotor, la prova de parpelleig aleatori i l’avaluació de la forma aleatòria.
Resultats
Les dades es van analitzar per als 35 pacients amb discapacitat visual i els 35 participants de control. L’edat mitjana va ser d’11,51 ± 3,5 i 11,09 ± 3,1 anys en els grups de tractament i control, respectivament. Les participants femenines van comprendre el 80% del grup de tractament i el 57% del grup de control.
Abans del tractament, les puntuacions mitjanes en la prova de Frostig van ser 22,74 ± 4,32 i 21,60 ± 4,10 en els grups de tractament i control, respectivament, i després del tractament, les puntuacions mitjanes de la prova de Frostig van ser 24,69 ± 3,99 i 21,89 ± 3,92, respectivament.
Es van trobar diferències intergrupals estadísticament significatives en la coordinació ull-mà (P <0,05). No es van observar diferències intergrupals significatives en els valors de l’agudesa visual llunyana i l’agudesa visual propera.
Conclusió
Els resultats van demostrar que la teràpia visual podria millorar significativament la coordinació entre els ulls i les mans, però no es va trobar cap millora en l’agudesa visual propera o llunyana.
Article Original Complet: 
Original Article Impacte Vision Therapy
