El cos callós és l’estructura del cervell que connecta els hemisferis dret i esquerra. Conté nombroses projeccions inter-hemisfèriques i es considerat l’estructura de matèria blanca més llarga del cervell.
1.COS CALLÓS
Funcionalment el cos callós conté aproximadament 200 milions de fibres que connecten (fan de pont) entre els 2 hemisferis cerebrals, on es van mielinitzant fins la pubertat, és a dir, és una estructura que es va formant depenent de les experiències sensorials. Si mirem la FIGURA 1, tenim una secció del cos callós, on es pot observar que la densitat axonal varia en tota l’estructura. La part anterior conté la part amb més densitat, i connecta les àrees pre-frontals del còrtex. Hi ha un punt d’inflexió de densitat a l’esplenium, que torna a augmentar, justament connecta amb les àrees visuals en el lòbul occipital. Cada fibra de l’hemisferi esquerra connecta amb l’homòleg de l’hemisferi dret, passant pel cos callós.
Per tant, aquesta estructura s’encarrega de comunicar els 2 hemisferis per a que treballin conjuntament, sent de vital importància ja què cada hemisferi s’encarrega de processar diferent. Per exemple, la part dreta té la funció de la creativitat (pintar, artístic, music, imaginació…) i la part esquerra és la funció lògica o conceptes d’aprenentatge (lectura, escriptura, llenguatge, pensament visual….). Si una part de l’hemisferi no està ben comunicada amb l’altra el processament cognitiu i les estructures visuals es veuran afectades.
2.VISIÓ BINOCULAR
La estereopsis és el mecanisme per veure en profunditat i jutjar les distàncies. Encara que l’estereopsis i el cos callós no estiguin estretament relacionats, una part minoritària del cos callós està involucrat en l’estereopsis. Ja què tenim una decussació de fibres al quiasma òptic, aproximadament la meitat de les fibres retinianes es creuen, per tant, cada hemisferi rep un “input” visual del camp visual oposat. Així, per crear el procés d’estereopsis s’han d’unir correctament i no perdre cap informació (rebuda per la connexió entre els dos hemisferis a través del cos callós). Ara bé, tot i que alguns estudis indiquen que la relació entre cos callós i estereopsis és molt baixa o nul·la (Lepore et al, 1986), experiments recents han establert una relació directa entre baixa estereopsis i un volum baix en l’esplenium del cos callós (Kwinta et al, 2015).
3.MOVIMENTS OCULARS
El cos callós està íntimament relacionat amb la qualitat dels moviments oculars. La coordinació dels moviments oculars (sacàdics, seguiments) depèn de molts processos neurològics que han d’estar en plena comunicació per treballar adequadament. Per exemple les àrees pre-frontals i parietals, encarregades de la programació motora i atenció visuoespacial respectivament, han d’activar-se i treballar alhora en els 2 hemisferis per realitzar un bon sacàdic o seguiment visual. Per tant, si l’estructura encarregada de comunicar aquestes àrees no es troben ben comunicades podríem tenir un problema d’eficàcia dels moviments oculars.
4.PERCEPCIÓ VISUAL
Probablement les investigacions que han relacionat més la funció del cos callós amb el sistema visual és sobre la percepció i l’atenció visual. Un estudi recent mostra una relació directa entre un baix rendiment del test DTVP-3 (Test de Percepció Visual) i un volum baix en el cos callós (Kwinta et al, 2015), suggerint que la comunicació inter-hemisfèrica és important per a la integració visual.
Altres estudis mostren una relació entre volum del cos callós i funcions executives com l’atenció visual o memòria de treball (Monge et al, 2016; Rashid et al, 2017). Un altre estudi va observar una relació directa entre una baixa comunicació hemisfèrica i el control de l’atenció, contribuint als símptomes d’hiperactivitat i/o impulsivitat (Luders et al, 2016). S’ha de tenir en compte que la funció del cos callós no intervé totalment en l’atenció visual, és probable que rebi informació compensatòria d’altres vies (Menegaux et al, 2017), però no hi ha dubte que un volum baix de cos callós pot afectar a l’atenció visual. A més, l’absència d’una correcta maduració del cos callós afecta al funcionament de les funcions hemisfèriques, sobretot en les àrees frontals, parietals i occipitals, relacionades directament amb el processament visual. Tot i que la majoria d’estudis que relacionen una disfunció del cos callós amb la percepció i atenció visual són patologies o directament recessions, si que ens dóna una idea de les possibles causes que pot provocar una poca integració hemisfèrica en el sistema visual.
5.QUINES ACTIVITATS ESTIMULEN EL COS CALLÓS?
Totes les activitats que involucrin una activació dels dos hemisferis faran treballar el cos callós. Perquè un exercici continuat que involucri els 2 hemisferis potenciarà les connexions en el cos callós? Doncs segons una llei bàsica en neurologia, a través d’una activació repetida dels impulsos neuronals es desencadena la facilitació sinàptica i posteriorment la potenciació sinàptica, generant més connexions neurològiques (Sinapsis de Hebb). A nivell corporal, la línia mitja representa la divisió entre els 2 hemisferis, per tant, totes les activitats que involucrin una coordinació simultània i rítmica del cos (moviments contra-laterals) activaran el cos callós.
A nivell visual, els moviments oculars que creuin la línia mitja es considera que intervindrà el cos callós per a la seva execució. Un exercici que a més treballa la coordinació ull-mà i seguiments oculars és dibuixar el signe d’infinit (mà dominant o amb 2 mans) de manera que es creui la línia mitja mentre es va realitzant l’exercici (FIGURA 4).
La imatge de l’esquerra (FIGURA 4) ens mostra un esquema simplificat de l’exercici en quan a l’activació del cos callós. La imatge de la dreta mostra les rutes visuals i motores que involucra l’exercici detalladament. El color de les mans representa l’hemisferi que controla la mà dreta i l’esquerra, a nivell visual al creuar la línia mitja tenim una decussació de la informació que posteriorment s’haurà d’unir en el còrtex visual. En el mateix exercici tenim 3 entrades d’informació que treballarà el cos callós: visual, motor (ull-mà) i motor visual (seguiments).
BIBLIOGRAFIA
Aboitiz, F., & Montiel, J. (2003). One hundred million years of interhemispheric communication: the history of the corpus callosum. Brazilian Journal of Medical and Biological Research, 36 (4), 409-420.
Bocci, T., Pietrasanta, M., Cerri, C., Restani, L., Caleo, M., & Sartucci, F. (2014). Visual callosal connections: role in visual processing in health and disease. Reviews in the Neurosciences, 25(1), 113-127.
Hinkley, L. B., Marco, E. J., Findlay, A. M., Honma, S., Jeremy, R. J., Strominger, Z., … & Barkovich, A. J. (2012). The role of corpus callosum development in functional connectivity and cognitive processing. PLoS One, 7(8), e39804.
Kwinta, P., Herman-Sucharska, I., Leśniak, A., Klimek, M., Karcz, P., Durlak, W., … & Pietrzyk, J. J. (2015). Relationship between stereoscopic vision, visual perception, and microstructure changes of corpus callosum and occipital white matter in the 4-year-old very low birth weight children. BioMed research international, 2015.
Lepore, F., Ptito, M., & Lassonde, M. (1986). Stereoperception in cats following section of the corpus callosum and/or the optic chiasma. Experimental Brain Research, 61(2), 258-264.
Luders, E., Kurth, F., Das, D., Oyarce, D. E., Shaw, M. E., Sachdev, P., … & Cherbuin, N. (2016). Associations between corpus callosum size and ADHD symptoms in older adults: The PATH through life study. Psychiatry Research: Neuroimaging, 256, 8-14.
Menegaux, A., Meng, C., Neitzel, J., Bäuml, J. G., Müller, H. J., Bartmann, P., … & Sorg, C. (2017). Impaired visual short-term memory capacity is distinctively associated with structural connectivity of the posterior thalamic radiation and the splenium of the corpus callosum in preterm-born adults. NeuroImage, 150, 68-76.
Monge, Z. A., Greenwood, P. M., Parasuraman, R., & Strenziok, M. (2016). Individual differences in reasoning and visuospatial attention are associated with prefrontal and parietal white matter tracts in healthy older adults. Neuropsychology, 30(5), 558.
Rashid, A., Ram, A. N., Kates, W. R., Redmond, K. J., Wharam, M., Mahone, E. M., … & Terezakis, S. (2013). A prospective study of corpus callosum regional volumes and neurocognitive outcomes following cranial radiation for pediatric brain tumors. Child’s Nervous System, 1-8.
Article escrit per:
Marc Argilés Sans
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Nº col.20.001
Membre de l’ACOTV
Montse Ruíz Ruíz
Diplomada en Òptica i Optometria
Curs d’alta especialització en Optometria Comportamental i Teràpia Visual
Nºcol.17.729
Membre de l’ACOTV
