Per Núria Baldrich, optometrista i membre de l’ACOTV
Com va rebre la notícia de la nominació a la Creu de Sant Jordi?
Em va trucar la consellera de Cultura per comunicar-m’ho. Jo li vaig dir que no sabia ben bé per què me la concedien, i em va respondre que havien rebut més de 1.900 avals a la meva candidatura. Això significa que alguna cosa dec haver fet.
Va ser una sorpresa, doncs?
Oh, i tant!
Què significa per a vostè aquest reconeixement?
Que 1.900 persones hagin donat suport vol dir que tinc molts amics. Ja sabia que en tenia, però ara sé que són com a mínim 1.900!
Aquest premi reconeix també la seva dimensió humana. Com creu que la seva manera d’entendre la visió ha impactat la vida de les persones?
Al llarg d’aquest mig segle de vida professional, la visió no ha canviat com a concepte, però sí els mitjans per mesurar-la i tractar-la. Hem passat de llegir un optotip a desxifrar informació complexa gràcies als instruments que tenim avui.
I l’enfocament integral, més enllà de graduar…
Sí, jo diria que, més que una evolució, ha estat una revolució de l’optometria: d’entendre l’ull com un simple instrument òptic a considerar la visió en relació amb la persona i el seu entorn.
Des de la seva primera entrevista a l’ACOTV l’any 2016, com ha evolucionat la seva visió de l’optometria holística?
Ja no gaire, perquè fa temps que no visito. Ara tinc una pràctica més aviat passiva. Però el fonament holístic continua sent el mateix.
Quins moments clau recorda com a transformadors en la seva trajectòria?
Al començament vaig veure clar que a Mollerussa no m’explicarien gran cosa i que havia d’anar a buscar el coneixement. Vaig fer cursos amb el Dr. Artiaga, Pilar Chivelet, Armand R. Bastien… Més endavant vindrien el Carl H.Delacato i, com a vicepresident de la Societat Espanyola d’Optometria, vam organitzar molts cursos; fins i tot van venir els francesos de l’Institut de Visiologie de France (IVF) a explicar-nos una altra manera de veure l’optometria. Més endavant també vaig estudiar el màster d’Optometria Clínica de la Pennsylvania College of Optometry a Philadephia i vaig fer un màster en ciències de la infermeria a la Universitat de Lleida.
Tot un viatge de recerca constant.
Exacte, havia d’anar a buscar la informació allà on fos viatjant per Barcelona, Madrid, París…, per tot Europa, a l’època en què agafar un avió era tota una aventura! Vaig assistir als congressos que organitzava la Societat Europea d’Optometria i llavors, doncs és clar, se’ns donava una visió més global de la situació per entendre i aprendre algunes coses noves que aquí no es veien.
Com valora avui la importància del treball multidisciplinari en l’àmbit clínic?
És bàsic. La visió està relacionada amb tot l’organisme. L’optometria no ho pot cobrir tot, calen oftalmòlegs, neuròlegs, psicòlegs… i molts altres especialistes que d’una manera o una altra han d’intervenir a fer d’interconsulta per aconseguir que el resultat sigui el millor i oferir una atenció realment completa.
Ha format generacions d’optometristes. Quin missatge enviaria a una nova promoció?
Que estudiïn, estudiïn i estudiïn. Mai en sabran prou i sempre hi haurà facetes noves a descobrir i millorar.
Quins reptes veu per al futur de l’optometria a Catalunya i arreu?
Hi ha molt camí per córrer. Avui, la visió és imprescindible per fer front als reptes de la tecnologia. Abans la majoria de gent treballava a l’aire lliure; ara passem hores davant de pantalles. La demanda visual és cada vegada més complexa.
Com ha mantingut viu l’interès per la recerca i la formació?
Cadascú és com és. Quan veig una cosa que no entenc, busco la manera d’entendre-la. Aquest neguit per saber més és el que m’ha mogut sempre.
També ha participat activament en la vida social i cultural de Mollerussa i el Pla d’Urgell. Què li han aportat aquestes activitats?
La satisfacció de fer alguna cosa útil per la societat, la comarca i el país. He estat a la Comissió de Festes de Sant Isidori, a la Comissió “Volem plaça”, a l’Acudam, a la Fira de Sant Josep i els últims anys als Amics del Bisbe Deig…M’agrada molt la cultura catalana.
Després dels llibres Predominis Visuals i Optometria Holística, té nous projectes editorials o formatius?
En forma de llibre no, però sí que faig i faré articles sempre que me’n demanin. És la manera de mantenir les neurones actives i l’interés viu per explicar i aprendre.
Molt bé! Així també ha escrit sobre altres temes, no només optometria, oi?
Sí! Un article sobre Sant Isidori a El Segre, un estudi sobre la nissaga del cognom Arnaldo al poble de Golmés, i vaig fer el mateix a la vila de Bellpuig… i ara escric la història de la família Roure des del 1912.
És que, en certa manera, si l’optometria l’hem de veure d’una manera holística o global tot el és al seu l’entorn també en forma part d’una manera o una altra.
En l’entrevista anterior parlava de la filosofia de prescripció de lents positives.
És la base. Les lents positives no fan cap mal i sovint fan molt bé. En canvi, prescriure lents negatives pot dur a errors i a graduacions excessives.Però és clar, si els exàmens es fan d’una manera totalment subjectiva deixant al client que vagi triant el vidre amb què hi veu més bé, doncs acceptarà negatius fins que es cansi i això no pot ser. Els positius relaxen, els negatius tensionen.
Mirant ja una mica cap al futur. Amb tot el que ha compartit, què li agradaria que es preservés del seu llegat?
No m’he parat mai a pensar què voldria que quedés…, però segurament els llibres. Mentre n’hi hagi memòria, algú recordarà que hi va haver una persona que els va escriure.
Quin futur desitjaria per a l’ACOTV i per al paper dels optometristes en el sistema sanitari?
Que formem part decidida del sistema sanitari. L’optometrista és un professional sanitari clau, capaç de detectar signes importants a través de l’observació i millorar el pronòstic de moltes malalties si es diagnostiquen a temps.
Finalment, quin consell donaria a qui vulgui seguir els seus passos, no només com a optometrista, sinó també com a persona?
Que mirin el que he fet i que, si poden, intentin millorar-ho una mica.
Moltes gràcies, Manuel, per dedicar-nos el seu temps. Esperem seguir gaudint de la seva saviesa per molts anys més.
Sobre Manuel Roure
Optometrista amb més de 50 anys de trajectòria. Excel·lent Cum Laude a la Universitat de Montreal, ha rebut diversos premis de reconeixement a la seva experiència i trajectòria professional.Referent en l’enfocament holístic de la visió, formador de generacions d’òptics i autor de llibres i articles tant científics com culturals. Director clínic de Federoptics Roure, a Mollerusa, el 1971. Enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la seva aportació professional i social.
Podeu recuperar l’entrevista realitzada el 2016 en aquest enllaç: https://www.acotv.org/ca/entrevista-a-loptometrista-manuel-roure-arnaldo/
Altres articles relacionats:
https://www.segre.com/es/opinion/cafe-dels-omesos/250522/m-roure-creu-de-sant-jordi_834688.html
https://www.segre.com/es/lectura/reportatge/220717/una-familia-amb-molta-vista_265107.html
