Lents oftàlmiques i prismes

En l’òptica oftàlmica es fan servir les lents per compensar defectes refractius. Els defectes refractius provoquen borrositat a causa d’un excés o una mancança de potència de l’ull.

Defectes refractius

• Miopia: es compensa amb lents negatives.
• Hipermetropia: es compensa amb lents positives.
• Astigmatisme: es compensa amb lents tòriques.
• Presbícia: es compensa amb lents multifocals o lents positives.

Tipus de potència de les lents

• Positiva: compensen la hipermetropia i la presbícia. Ajuden a relaxar l’acomodació i permeten disminuir l’esforç de la convergència.
• Negativa: compensen la miopia. Estimulen l’acomodació i la convergència.

Classificació de les lents segons la potència

• Monofocal: una sola potència (permeten l’enfocament a una distància).
• Bifocals: dues potències (permeten l’enfocament a dues distàncies).
• Multifocals o progressives: vàries potències (permeten l’enfocament a“totes” les distàncies).

Un prisma òptic és una lent amb què, en mirar a través d’ella, s’observa un desplaçament aparent de l’objecte que es fixa. Els prismes poden tenir un objectiu compensador o un ús comportamental (prismes bessons, posturals).

Els prismes compensadors s’utilitzen

• Quan la persona té dificultats en l’alineament dels eixos visuals, la qual cosa li provoca mals de caps, marejos i/o diplopia (visió doble).
• En estrabismes, per compensar la desviació de l’ull estràbic o per proporcionar un estímul per aconseguir un canvi en la visió binocular.

Els prismes posturals es fan servir per modificar la percepció de l’espai i provocar un canvi en la postura visual i corporal de la persona.

Dins d’aquest grup hi ha els prismes bessons. Reben aquest nom perquè es prescriuen en la mateixa potència i base en ambdós ulls. S’utilitzen per tractar problemes de visió binocular i, miopies incipients, i en casos de lesions cerebrals i traumatismes craneoencefàlics (ajudant a modificar postures corporals i la marxa).