Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Dimecres, 28 Octubre 2015 15:27

Entrevista al Dr. Jordi Catalán Balaguer

Escrit per
Valorar aquest article
(0 vots)

 Entrevistar a tot un especialista en el desenvolupament dels més petits i conèixer quines són algunes de les principals claus a tenir en compte professionalment per respondre adequadament a les exigències escolars, ha estat tota una gran experiència que us volem compartir.

 

 

Dr. Jordi Catalán Balaguer 

 

 

 

 

Dr. en Medicina, especialista en desenvolupament infantil

Integrant i fundador del Instituto Médico del Desarrollo Infántil

 

 

 

 

 

 

"Claus per iniciar l'extraordinari i apasionant camí del coneixement"

  

Com pot afectar un mal desenvolupament psicomotriu en la Visió?

 Hem de tenir present que les funcions del cervell s’organitzen gràcies a les experiències que experimenta el nen durant els primers mesos de vida.Quan més adequades i complertes siguin les experiències motrius, sensorials i emocionals, més amplies i solides seran les connexions de les diferents àrees cerebrals.     

 Una base psicomotriu dolenta farà que el moviment del cos i en especial dels ulls no sigui precís, que els moviments d’acomodació, els sacàdics... siguin incorrectes, que la motricitat ineficaç no permeti una bona binocularitat... Inclús està demostrat que alguns estrabismes estan relacionats amb una deficient organització de les etapes prelaterals, en les que s’estructura la coordinació contralateral.

  Una bona base psicomotriu és essencial per tenir una bona funció visual.        

És probable que l'augment de tecnologies digitals interfereixin en l'atenció a classe?

Estic convençut que així és. Avui els nens s’estan acostumant des de molt petits a rebre estímuls molt rics en imatges i sons a curta distància. Aprenen a estar molt concentrats en una petita pantalla, amb una visió molt reduïda (ignorant la visió perifèrica), una escolta molt limitada, empobrint la relació amb el seu entorn. Aquestes tecnologies capten l’atenció de forma passiva, el nen està capturat pels estímuls.

Si aquesta mala pràctica és excessiva no s’aconsegueix desenvolupar l’atenció activa. El nen s’acostuma a estar atent si els estímuls són molt intensos. Malauradament en l’ aula no es poden seguir aquestes dinàmiques i es fa necessari que el nen activi l’atenció. Solament ho farà si el tema és del seu interès, sinó estarà absent. 

També és freqüent que nens molt imaginatius, si el que se li explica no és molt atractiu, estigui pensant en les seves coses i moltes vegades són les partides de les “maquinetes”. 

Quina és la importància d'una bona lateralitat en l'aprenentatge escolar?

Per que sigui possible respondre adequadament a les exigències escolars és necessari que el nen tingui una bona organització lateral. La lateralitat és una etapa evolutiva del desenvolupament neuro-senso-psico-motriu que es caracteritza per donar ordre en la intervenció de les diferents àrees cerebrals.

En l’etapa lateral s’ha desenvolupat molt el llenguatge, la organització espaial, el control i la inhibició motriu, la manipulació més hàbil d’una mà, el predomini d’un ull, d’una orella, s’interpreta eficaçment la informació dels missatges orals, és capaç de resoldre les simetries i les coordenades en el paper. El Cos Callós pot desenvolupar plenament la seva funció si les altres estructures neurològiques actuen amb harmonia. 

Si en nen/a té una bona lateralitat podrà integrar els coneixements amb menys consum energètic.        

Creieu que hi ha una tendència a sobre-diagnosticar nens/es com a TDAH?

Sens dubte. Molts cops s’eleva a malaltia el que pot  ser un símptoma.

La falta d’atenció es pot produir per visió ineficaç, dificultat auditiva, manca d’interès per les activitats que es proposen, falta de capacitat per resoldre el que es planteja, dislèxia, dispraxia, desordre neurofuncional (lateralitat tardana, creuada, contrariada...), problemes emocionals (bullying, separació dels pares...)

De fet el diagnòstic oficial del TDAH està basat en observacions subjectives respecta a l’atenció, no es contempla de cap manera la possibilitat de tenir altres alteracions que generin la baixa atenció.

 Què s'ha de tenir en compte quan apareixen inversions a l'escriptura?

Primer cal saber perquè passa i després actuar en conseqüència.

La primera possibilitat és que el nen/a encara no estigui preparat per resoldre els aspectes espacials que se li estan plantejant quan se li demana que escrigui grafies asimètriques. La seva lateralitat no està encara estructurada.

Altre possible desordre és una deficient organització lateral, pot ser creuada, contrariada...

Una percepció visual immadura o desordenada.

Insuficient coneixement de l'esquema corporal i de l’espai bidimensional.

Dispraxia o dificultat per realitzar automàticament els moviments, en aquest cas les grafies.      

Creieu què el sistema d’aprenentatge escolar de la lecto-escriptura segueix el ritme de maduresa que ha de tenir el sistema nerviós?

 Hi ha petits símptomes de canvi en alguns programes acadèmics, però certament encara es veu una important manca de coneixement de la evolució neurològica alhora de marcar el “tempo” en la introducció dels aprenentatges de la lectura i de l’escriptura.

 El problema més gran és què no es té en compte la maduresa individual de cada nen/a. La edat cronològica encara marca el punt de partida d’aquest important aprenentatge i moltes vegades és massa aviat per la gran majoria d’alumnes.

 Quan més tard s’iniciés aquest coneixement, més nens estarien en condicions per aconseguir-ho, més nens gaudirien d’incorporar un aprenentatge tan valuós. Masses vegades aquest procés va acompanyat de patiment, esforç excessiu, sensacions d’incapacitat, primers impactes de fracàs escolar, amb les seves conseqüències: tensions, baixa autoestima... en tot cas una llastimosa manera d’iniciar el extraordinari i apassionant camí del coneixement.       

 Aquestes han estat les opinions del Dr. Catalán ha compartit amb el nostre company Marc Argilés, ens sentim molt agraïts per haver-nos regalat uns instants del seu temps tant preuat amb una excel·lent predisposició. I volem també felicitar al Marc per l'entrevista que ha estat un gran gest per compartir coneixements.

Entrevista realitzada per: Marc Argilés Sans

Diplomado en Óptica y Optometria
Máster en Optometria y Ciéncias de la Visión
Miembro de la ACOTV

  

Llegir 1137 vegades Darrera modificació el Dimecres, 26 Octubre 2016 15:05

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.