Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Dimecres, 11 Novembre 2015 15:18

La Figura Universal

Escrit per
Valorar aquest article
(2 vots)

Avaluació de la integració inter-hemisfèrica

 La figura universal és una de les eines que es pot utilitzar per avaluar la detecció de problemes d’integració inter-hemisfèrica en nens/es entre 6 i 7 anys aproximadament. Aquesta figura, incorporada dins el test de còpia de les formes de Gesell, ens indica la capacitat per percebre la informació procedent de cada hemisferi cerebral, així com la capacitat per creuar la línia mitja (que correspon al cos callós). En funció de l’edat i el desenvolupament cognitiu s’esperen trobar diferents resultats en aquesta proba.

 És important tenir en compte conceptes previs per entendre com elaborem la figura universal, un d’ells és l’especialització hemisfèrica:

 

 

 

 

 

 

L’altre és la funció del cos callós:

 

 

 

 

 

 

El cos callós està format aproximadament per uns 180-220 milions d’axons i connecta transversalment els 2 hemisferis, sent una estructura de gran importància en el desenvolupament i connectivitat cortical. La seva funció principal és relacionar i unificar la informació sensorial rebuda pels 2 hemisferis de manera que els manté conscients.

Per tant,  és una estructura molt important per a l’atenció, la memòria, les funcions visuals, les auditives, el llenguatge i la consciència corporal, crucials per a un bon aprenentatge i moviment.

 Per aquest motiu, si hi ha alguna dificultat en creuar la línia mitja corporal ens indicaria que les 2 parts hemisfèriques no s’estan comunicant correctament entre sí de forma adequada.

Figura 1. Especialització hemisfèrica i funció del cos callós creuant la línia mitja corporal.

 

Figura 2. Figura Universal

Dintre de la figura es pot diferenciar les parts (en vermell) de processament cognitiu, la part perifèrica o global (Fig.3), la part central (Fig.4) i les parts de la informació sobre el cos callós (Fig.5).

                                                                                                             Figura 3                                        Figura 4                                          Figura 5

 

Una de les formes d’executar el test és dir al nen/a que realitzi una còpia de la figura mentre li anem donant en un ordre establert una sèrie de retoladors de colors, d’aquesta manera es pot saber per on ha començat i quin plantejament i resolució cognitiva realitza per copiar la figura. També és important que faci la còpia amb la fulla posada davant i no cap a un cantó, i tenir en compte si gira la fulla en realitzar la còpia. Per exemple a continuació (Fig. 6) es mostra una còpia realitzada per un nen de 7 anys amb problemes de lateralitat creuada i inversions durant l’escriptura:

Figura 6. Podem dir que comença perifèricament (globalment) amb predomini del hemisferi dret, però amb un problema d’integració del cos callós, no creua la línia mitja.

 En la següent Fig. 7 es mostra el mateix nen al cap d’un mes de tractament per estimulació inter-hemisfèrica i lateralitat:

Figura 7.Veiem com clarament creua la línia mitja amb millor percepció de la forma de la figura universal (més rectangular).

 Així, la figura universal és una eina senzilla i complementària que podem utilitzar per diagnosticar i seguir la teràpia en problemes de lateralitat o integració inter-hemisfèrica, sempre tenint en compte el desenvolupament psicomotriu i lateralitat associats a problemes d’integració del cos callós.

 Exemples:

 

Bibliografia

 Ferré Veciana JF, Aribau E. El desarrolloneurofuncional del niño y sustrastornos.Visión, aprendizaje y otras funciones cognitives. Lebón, 2n ed, 2008.

Instituto Médico del Desarrollo Infantil. El desarrollo de la lateralidad infantil. Niño diestra-niñozurdo.Lebón. 3ra ed, 2006.

 Koslowe K, Bienenfeld N, Tanami D, Shneor E.Therelationshipbetweentheheterophoriaand visual organitzation in firstandsecondgradechildren on theGesellcopyform test. OptometryandVisionDevelopment 2010 (1):33-37.

 Shagún JL, Icardo JM.Neuroanatomíahumana:aspectosfuncionales y clínicos. Elsevier España, 2004.

 Snell RS. Neuroanatomia clínica. Lippincot Williams &Wilkins, 2010.

Article realitzat per  Marc Argilés 
Diplomat en Òptica i Optometria
Màster en Optometria i Ciències de la Visió
Membre de l'ACOTV

setembre 2016

 

 

Llegir 2850 vegades Darrera modificació el Dimecres, 26 Octubre 2016 15:05

Deixa un comentari

Asegura't que has escrit tota la informació requerida, indicada amb un asterisc (*). No es permet el codi HTML.