Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Errors refractius

Miopia

  • Es veu borrós en visió de lluny perquè la imatge es forma per davant de la retina.
  • Quan es prescriuen lents negatives s’aconsegueix modificar el punt d’enfocament i situar-lo directament a la retina.
  • La seva aparició no depèn només de factors hereditaris, sinó també ambientals.
  • Esta associada principalment a una major longitud axial de l'ull, però també a una potència alta del seu sistema òptic.

Miopía

Hipermetropia

  • Comporta majors dificultats en l'enfocament en visió de prop perquè, si el cristal•lí no la compensa fent un esforç, la imatge es forma per darrere de la retina.
  • L’ hipermetrop pot realitzar un esforç acomodatiu i aconseguir veure-hi bé, però es generen símptomes d’estrés visual com mal de cap, cansament general, borrositat en el temps...Tot això disminueix l’eficàcia en tasques de visió propera.
  • Quan es prescriuen lents positives s’aconsegueix modificar el punt d’enfocament i situar-lo directament a la retina.
  • Està associada principalment a una curta longitud axial de l'ull, però també a una baixa potència del sistema òptic de l'ull.

Hipermetropia

Astigmatisme

  • Afecta tant la visió de lluny com la de prop.
  • Es compensa amb lents tòriques.
  • Pot anar associat a hipermetropia o a miopia.
  • Normalment és degut a una còrnia amb dos radis principals de curvatura, l’ orientació de la qual determinarà l'eix de l'astigmatisme.

Presbícia

  • Suposa borrositat en visió de prop a causa de l'envelliment del cristal·lí.
  • Es manifesta normalment entre els 40 i els 45 anys.
  • Es compensa amb lents positives, amb bifocals o lents multifocals (també anomenades progressives).