Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Alteracions de la binocularitat

Disfuncions binoculars

  • Exofòria bàsica: És una desviació latent dels eixos visuals cap a fora en la mateixa proporció tant de prop com de lluny. Presenta símptomes com diplopia o supressió d’un ull, mal de cap, somnolència, falta de concentració... -
  • Endofòria bàsica: És una desviació latent dels eixos visuals cap a dins en la mateixa proporció tant de prop com de lluny. També presenta símptomes com, mal de cap, somnolència, falta de concentració, visió borrosa...
  • Insuficiència de convergència: Dificultat per estimular la convergència ocular per mantenir l' alineament dels ulls en distàncies properes, per la qual cosa és fàcil mostrar fatiga i fins i tot es pot arribar a tenir visió doble (diplopia). Pot estar associada a un excés acomodatiu.
  • Excés de convergència: Dificultat per relaxar la convergència ocular després de tasques prolongades de prop, la qual cosa pot provocar fatiga, mal de cap i possible borrositat o diplopia en el moment d'aixecar la mirada del paper. Aquesta condició pot anar associada a pseudomiopies o a espasmes de l'acomodació.
  • Insuficiència de divergència: Dificultat per relaxar la convergència ocular en visió llunyana. Pot provocar diplopia intermitent, mal de cap, fatiga, nàusees i fotofòbia.
  • Excés de divergència: Dificultat en estimular la convergència ocular per mantenir l' alineament dels ulls en distàncies llunyanes. Pot provocar diplopia ocasional, però normalment se suprimeix una imatge per eliminar el símptomes.

 

Ambliopia

És la condició en què un ull que està compensat amb la correcció adequada no arriba a aconseguir una agudesa visual (AV) igual de bona que la de l'altre ull. L'origen d'aquest problema pot ser orgànic (a causa d’una patologia) o funcional (a causa del fet que les diferents habilitats de l'ull no s'han pogut desenvolupar perquè no s'ha detectat a una edat primerenca un problema visual). Pot anar associat a un estrabisme.

Estrabisme

Es dóna quan un dels dos eixos visuals no es dirigeix al punt de fixació, per la qual cosa no hi ha fusió simultània ni percepció en tres dimensions (estereòpsia). Es classifica en diferents tipus bàsicament en funció de cap a on gira l'ull i del moment en què va aparèixer.