Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Errors refractius

Miopia

  • Es veu borrós en visió de lluny perquè la imatge es forma per davant de la retina.
  • Quan es prescriuen lents negatives s’aconsegueix modificar el punt d’enfocament i situar-lo directament a la retina.
  • La seva aparició no depèn només de factors hereditaris, sinó també ambientals.
  • Esta associada principalment a una major longitud axial de l'ull, però també a una potència alta del seu sistema òptic.

Miopía

Hipermetropia

  • Comporta majors dificultats en l'enfocament en visió de prop perquè, si el cristal•lí no la compensa fent un esforç, la imatge es forma per darrere de la retina.
  • L’ hipermetrop pot realitzar un esforç acomodatiu i aconseguir veure-hi bé, però es generen símptomes d’estrés visual com mal de cap, cansament general, borrositat en el temps...Tot això disminueix l’eficàcia en tasques de visió propera.
  • Quan es prescriuen lents positives s’aconsegueix modificar el punt d’enfocament i situar-lo directament a la retina.
  • Està associada principalment a una curta longitud axial de l'ull, però també a una baixa potència del sistema òptic de l'ull.

Hipermetropia

Astigmatisme

  • Afecta tant la visió de lluny com la de prop.
  • Es compensa amb lents tòriques.
  • Pot anar associat a hipermetropia o a miopia.
  • Normalment és degut a una còrnia amb dos radis principals de curvatura, l’ orientació de la qual determinarà l'eix de l'astigmatisme.

Presbícia

  • Suposa borrositat en visió de prop a causa de l'envelliment del cristal·lí.
  • Es manifesta normalment entre els 40 i els 45 anys.
  • Es compensa amb lents positives, amb bifocals o lents multifocals (també anomenades progressives).

Disfuncions de la motilitat ocular

Fixació

Manteniment de la fixació visual sobre un determinat estímul. Només quan els ulls es mantenen quiets sobre un estímul podem discriminar i saber el que és. Està relacionat amb l’atenció.

Seguiment visual

Moviment oculomotor que permet mantenir la fixació sobre un estímul en moviment.

És una habilitat molt important en la pràctica esportiva, com per exemple, en el seguiment d’una pilota quan correm per assolir-la a futbol, tennis, bàsquet,...

Sacádico Visual

Moviment oculomotor que permet saltar d’un punt a un altre. Realitzem moviments sacàdics més fins quan estem llegint, escrivint...

Conseqüències dels problemes oculomotors:

  • Mostra dificultat o incapacitat de mantenir l’ atenció.
  • Es perd quan llegeix.
  • Salta paraules quan llegeix.
  • Fa transposició de lletres o paraules.
  • Inventa paraules.
  • Té dificultat copiant de la pissarra.
  • Fa servir el dit com a guia.
  • Té problemes de comprensió lectora.
  • Es mareja amb el moviment o quan va en cotxe.
  • Mostra baix rendiment esportiu, sobretot en els esports relacionats amb pilota.

Dificultats en les habilitats de percepció visual

Discriminació visual

És l’habilitat de la persona de trobar les característiques exactes entre dues formes, quan una d’elles es troba entre altres formes similars. Pot provocar confusió de paraules semblants, en les quals només canvia una lletra. Exemple: mano – mono.

Memòria visual

És l’habilitat de la persona de recordar de forma immediata, totes les característiques de les formes o els objectes observats, i tenir la capacitat de trobar-los entre altres similars.

Relació visuoespacial

Relaciona la visió i l’espai tridimensional. És l’habilitat de determinar respecte l’orientació o configuració d’uns objectes o formes iguals, però en diferent orientació. Exemple: el reconeixement de les lletres d o b. La configuració de les lletres és igual, però l’orientació ens dóna un significat o un altre segons l’orientació d (lletra “de”, amb orientació a l’esquerra) i b (lletra “be”, amb orientació a la dreta).

Constància de forma

És l’habilitat de reconèixer una mateixa forma, independentment de la seva mida i la seva orientació, i del fet que es trobi entre altres formes. Podem tenir problemes en el pas de lletra lligada a lletra d’impremta, ja que és la dificultat de reconèixer el mateix símbol escrit de forma diferent.

Memòria seqüencial

És l’habilitat de la persona per recordar un nombre de formes en sèrie després de l’observació immediata. S’utilitza per ordenar lletres (l’abecedari) o lletrejar paraules.

Figura - fons

És l’habilitat de la persona de percebre una forma o un objecte visual, i trobar-los entre una superfície difusa. Exemple: la localització d’una paraula concreta en una frase o buscar una frase exacta en un paràgraf.

Tancament visual

És l’habilitat de la persona per arribar a reconèixer una forma completa entre unes quantes formes o objectes incomplets. Un exemple és la construcció d’un trencaclosques (tenim unes quantes peces, cada una amb característiques similars, que en conjunt formen una figura completa). Ens ajuda a entendre el que llegim o a extreure’n conclusions lògiques.

Alteracions de la binocularitat

Disfuncions binoculars

  • Exofòria bàsica: És una desviació latent dels eixos visuals cap a fora en la mateixa proporció tant de prop com de lluny. Presenta símptomes com diplopia o supressió d’un ull, mal de cap, somnolència, falta de concentració... -
  • Endofòria bàsica: És una desviació latent dels eixos visuals cap a dins en la mateixa proporció tant de prop com de lluny. També presenta símptomes com, mal de cap, somnolència, falta de concentració, visió borrosa...
  • Insuficiència de convergència: Dificultat per estimular la convergència ocular per mantenir l' alineament dels ulls en distàncies properes, per la qual cosa és fàcil mostrar fatiga i fins i tot es pot arribar a tenir visió doble (diplopia). Pot estar associada a un excés acomodatiu.
  • Excés de convergència: Dificultat per relaxar la convergència ocular després de tasques prolongades de prop, la qual cosa pot provocar fatiga, mal de cap i possible borrositat o diplopia en el moment d'aixecar la mirada del paper. Aquesta condició pot anar associada a pseudomiopies o a espasmes de l'acomodació.
  • Insuficiència de divergència: Dificultat per relaxar la convergència ocular en visió llunyana. Pot provocar diplopia intermitent, mal de cap, fatiga, nàusees i fotofòbia.
  • Excés de divergència: Dificultat en estimular la convergència ocular per mantenir l' alineament dels ulls en distàncies llunyanes. Pot provocar diplopia ocasional, però normalment se suprimeix una imatge per eliminar el símptomes.

 

Ambliopia

És la condició en què un ull que està compensat amb la correcció adequada no arriba a aconseguir una agudesa visual (AV) igual de bona que la de l'altre ull. L'origen d'aquest problema pot ser orgànic (a causa d’una patologia) o funcional (a causa del fet que les diferents habilitats de l'ull no s'han pogut desenvolupar perquè no s'ha detectat a una edat primerenca un problema visual). Pot anar associat a un estrabisme.

Estrabisme

Es dóna quan un dels dos eixos visuals no es dirigeix al punt de fixació, per la qual cosa no hi ha fusió simultània ni percepció en tres dimensions (estereòpsia). Es classifica en diferents tipus bàsicament en funció de cap a on gira l'ull i del moment en què va aparèixer.

Problemes acomodatius

Insuficiència acomodativa

Dificultat per enfocar a distàncies properes, per la qual cosa l'enfocament es col•loca per darrere del plànol de mirada.

Excés acomodatiu

Tendència a enfocar en excés, per la qual cosa l'enfocament es col•loca per davant del plànol de mirada.

Inflexibilitat acomodativa

Dificultat per canviar l'enfocament amb eficàcia i rapidesa a diferents distàncies.