Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual

Lents oftàlmiques i prismes

En l’òptica oftàlmica es fan servir les lents per compensar defectes refractius. Els defectes refractius provoquen borrositat a causa d’un excés o una mancança de potència de l’ull.

Defectes refractius

  • Miopia: es compensa amb lents negatives.
  • Hipermetropia: es compensa amb lents positives.
  • Astigmatisme: es compensa amb lents tòriques.
  • Presbícia: es compensa amb lents multifocals o lents positives.

Tipus de potència de les lents

  • Positiva: compensen la hipermetropia i la presbícia. Ajuden a relaxar l’acomodació i permeten disminuir l’esforç de la convergència.
  • Negativa: compensen la miopia. Estimulen l’acomodació i la convergència.

Classificació de les lents segons la potència

  • Monofocal: una sola potència (permeten l’enfocament a una distància).
  • Bifocals: dues potències (permeten l’enfocament a dues distàncies).
  • Multifocals o progressives: vàries potències (permeten l’enfocament a“totes” les distàncies).

Un prisma òptic és una lent amb què, en mirar a través d’ella, s’observa un desplaçament aparent de l’objecte que es fixa. Els prismes poden tenir un objectiu compensador o un ús comportamental (prismes bessons, posturals).

Els prismes compensadors s’utilitzen

  • Quan la persona té dificultats en l’alineament dels eixos visuals, la qual cosa li provoca mals de caps, marejos i/o diplopia (visió doble).
  • En estrabismes, per compensar la desviació de l’ull estràbic o per proporcionar un estímul per aconseguir un canvi en la visió binocular.

Els prismes posturals es fan servir per modificar la percepció de l’espai i provocar un canvi en la postura visual i corporal de la persona.

Dins d’aquest grup hi ha els prismes bessons. Reben aquest nom perquè es prescriuen en la mateixa potència i base en ambdós ulls. S’utilitzen per tractar problemes de visió binocular i, miopies incipients, i en casos de lesions cerebrals i traumatismes craneoencefàlics (ajudant a modificar postures corporals i la marxa).

Ortoqueratologia

L’ortoqueratologia és un procediment clínic que tracta de reduir la miopia mitjançant l’ús de lents de contacte. Són lents amb un disseny especial que fan un emmotllament de la còrnia mentre el pacient dorm. D’aquesta manera quan es lleva al matí té una agudesa visual igual que quan portava les ulleres o lents de contacte convencionals.

Indicacions per l’Ortoqueratologia

  • Miopies fins a 6 diòptries i astigmatismes fins a 3 diòptries
  • Miopies evolutives en adolescents i joves
  • Persones amb activitats o esports incompatibles amb l’ús d’ulleres o lents de contacte convencionals
  • Persones amb motius professionals que han de tenir una exigència de bona agudesa visual sense correcció
  • Pacients que no volen o no poden sotmetre’s a cirurgia làser de miopia

L’ortoqueratologia és un procediment en fase de desenvolupament de recerca de nous dissenys que permetran també el tractament d’hipermetropies i presbícia.

Teràpia visual

La teràpia visual, entrenament visual o rehabilitació visual és un tractament optomètric, totalment individualitzat, que té com a objectiu potenciar i corregir els problemes del sistema visual: enfocament, coordinació d’eixos visuals, ull gandul, estrabismes o problemes d’aprenentatge relacionats amb la visió.

L’optometrista prepara un programa personalitzat d’exercicis orientats a desenvolupar i incrementar al màxim les habilitats visuals i la seva integració amb la resta dels sentits. Gràcies a la repetició d’aquests exercicis i a l’augment de la seva demanda s’aconsegueix l’automaticitat del sistema visual, és a dir, es creen noves connexions neurològiques.

La teràpia visual és efectiva per a pacients de totes les edats. És necessari dedicar-li el temps, la constància i l’esforç necessaris per poder aconseguir la millora desitjada. En el cas dels nens, també és necessària la col•laboració dels pares.

Un programa de teràpia visual consta de:

  • Teràpia en consulta: normalment es treballa 1 cop a la setmana en sessions de 45-60 minuts amb una sèrie d’exercicis específics.
  • Teràpia a casa: es treballa cada dia durant uns 20 minuts aproximadament.

La durada d’un programa de teràpia visual pot variar de 20 a 40 sessions en funció del problema i dels objectius a assolir. Al llarg del programa es realitzaran avaluacions per anar valorant l’evolució del pacient.

En teràpia visual treballem problemes com:

  • acomodació
  • oculomotricitat
  • binocularitat
  • percepció
  • pensament matemàtic
  • integració visuo-motora
  • lateralitat
  • direccionalitat

Syntonic

El tractament Syntonic, també conegut com a fototeràpia optomètrica, s’està utilitzant amb èxit des de fa 70 anys en el camp de l’optometria.

És un tractament que utilitza l’aplicació de llum a través d’uns filtres acolorits amb unes freqüències específiques. La llum que entra pels ulls no només ens serveix per veure-hi, sinó que a més a més entra en forma d’impulsos elèctrics a l’escorça occipital o còrtex visual i segueix altres camins dins del cervell. Actua a nivell de l’ hipotàlem i regula des d’allà el sistema nerviós, simpàtic i parasimpàtic, i l’ hipòfisi, i també connecta amb l’epífisi. Per aquesta raó, la llum té accés a tot l’organisme i regula i equilibra tant les secrecions hormonals dependents de la hipòfisi, com el sistema nerviós i la sincronicitat dels nostres ritmes biològics amb els de la natura (epífisi).

L’objectiu de Syntonic consisteix a millorar els problemes visuals equilibrant el sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic). L’exposició a certs colors se sap que varia el comportament, l’ humor i les funcions fisiològiques.

Està comprovat que un gran nombre de nens amb problemes d’aprenentatge tenen reduïda la sensibilitat de la seva visió perifèrica, i què presenten una disminució funcional del seu camp visual. La fototeràpia és eficaç en l’ampliació del camp i en la millora de les habilitats visuals.

Indicacions:

  • Problemes d’enfocament
  • Problemes de convergència
  • Estrabismes
  • Ambliopies (ull gandul)
  • Molèsties oculars i mals de cap
  • Fotofòbia (sensibilitat a la llum)
  • Reducció del camp visual: amplia la visió perifèrica
  • Problemes d’aprenentatge (lecto-escriptura)
  • Dèficit d’atenció
  • Reducció de l’estrès
  • Alteracions visuals per desordres emocionals: estats d’humor, ansietat
  • Problemes visuals relacionats amb traumatismes craneoencefàlics
  • Desordres degeneratius del sistema visual
  • Malalties oculars
  • Millora el rendiment físic i mental
  • Millora la quantitat i qualitat del somni
  • Augmenta la capacitat de concentració

Tractament:

Syntonic es pot aplicar com a tractament primari o acompanyat per altres teràpies.

El tractament consta de 20 sessions, d’una duració de 10 minuts cada una. La freqüència amb què es realitzen les sessions és de 3 a 5 setmanals.

Lents de contacte

Les lents de contacte (també conegudes com a lentilles) són unes lents correctores o cosmètiques que es posen a l’ull, concretament sobre la capa lacrimal que lubrica la còrnia. Aquestes lents són un producte sanitari i han de complir els seus requisits corresponents.

Les lents de contacte poden compensar la miopia, l’hipermetropia, l’astigmatisme i la presbícia.

A més a més de l’estètica, tenen altres avantatges:

  • És l’opció més còmoda per a les persones que practiquen esport.
  • Milloren la visió perifèrica.
  • No canvien la mida de la imatge, per la qual cosa millora la binocularitat en els pacients que tenen una diferència de graduació entre un ull i l’altre (anisometropia).
  • Permeten una bona agudesa visual en els pacients que tenen irregularitats corneals i no milloren amb la prescripció d’ulleres (queratocons, post-cirurgia refractiva...).

Reflexos primitius o primaris

Són els reflexos innats del sistema nerviós central (SNC) que permeten a l’ésser humà desenvolupar-se des del naixement. Alguns d’aquests reflexos són: la respiració, la succió, l’agafada, etc.

S’han d’integrar entre els 6-12 mesos i donar pas als reflexos posturals.

Són respostes automàtiques, que si es mantenen més enllà de l’etapa que els correspon, evidencien una immaduresa en el desenvolupament del sistema nerviós central.

Aquests reflexos actius cada cop que s’estimulen provoquen una reacció involuntària que impedeix el funcionament normal del SNC.

Si aquests reflexos no s’integren, poden causar trastorns en el moviment, incapacitat de mantenir una postura còmodament durant un cert temps, moviment constant, malaptesa motora, respostes exagerades a estímuls ambientals, cansament freqüent, problemes de comportament derivats de la seva inquietud motora, dèficit d’atenció i mala integració visuo-motora.

Per què els avaluem? Necessitem conèixer el desenvolupament motor i la integració amb la resta dels sistemes sensorials per a determinar si aquesta relació interfereix en un correcte desenvolupament.

Reflexos primaris més habituals:

Reflex de Moro.

Està connectat amb el reflex tònic laberíntic; ambdós són vestibulars. Efectes: hipersensibilitat sensorial, reaccions exagerades, inseguretat, canvis d’humor, pobra reacció pupil•lar, problemes oculomotors i de percepció, marejos pel moviment, pobra equilibri i pobra coordinació.

Reflex tònic laberíntic.

Hipotònic o hipertònic. Efectes: la persona camina de puntetes o encorvada, pateix desorganització, problemes d’equilibri, no li agraden els esports, té marejos al cotxe, li impedeix el gateig, presenta disfuncions oculomotores i binoculars, problemes espacials, d’orientació i de càlcul de distàncies, pobre sentit del temps i, falla en les habilitats seqüencials.

Reflex tònic asimètric de coll.

Efectes: Pobra coordinació visual, dificultat per creuar la línia mitjana, lateralitat manual mal definida, problemes per escriure i pobra expressió d’idees en el paper, problemes acomodatius, binoculars, de percepció visual i de coordinació ull-mà.

Reflex tònic simètric de coll

Efectes: Incapacitat per mantenir una postura correcta assegut, mala coordinació ull-mà i lentitud en copiar, problemes d’acomodació de lluny a prop i, pobra coordinació per nedar.

Reflex espinal de Galant.

Efectes: Enuresi nocturna, rotació dels malucs a l’hora de caminar, dificultat per estar assegut, inquietud.

Reflex d’agafada.

Efectes: Dificultats manuals, pinça inapropiada, reflex de succió en escriure, dificultats lèxiques en parlar, problemes d’atenció i comprensió.

Un cop localitzats els reflexos primitius actius, es prepara una teràpia amb moviments rítmics (TMR) per què s’assimilin i automatitzin aquests reflexos com hauria d’haver passat durant el seu desenvolupament evolutiu natural.

Teràpia auditiva

És un tractament que estimula el processament auditiu central (capacitat del nostre cervell de reconèixer i interpretar els estímuls sonors). La percepció auditiva implica sentir, escoltar i interpretar.

Per tant, la teràpia neuro-auditiva tracta la qualitat de l’audició, no la quantitat (sordesa), de forma que la informació auditiva arribi correctament al cervell.

Tomatis, Bérard i Senna són diferents tractaments d’estimulació auditiva.

Indicacions:

  • Problemes de llenguatge i dicció
  • Dificultat per escoltar i recordar informació verbal
  • Hiperactivitat
  • Dèficit d’atenció
  • Dislèxia
  • Dificultats d’aprenentatge
  • Problemes de concentració
  • Problemes de memòria
  • Dificultats per llegir i escriure
  • Dificultats de comprensió lectora
  • Rendiment escolar inferior a les capacitats intel•lectuals
  • Confusió en alguns sons i paraules
  • Dificultat per pronunciar paraules correctament
  • Dificultat per obeir ordres seqüencials
  • Lentitud en les respostes
  • Audició molesta o dolorosa

Símptomes freqüents:

  • Presenta otitis de repetició.
  • Es tapa les oïdes.
  • Es posa nerviós en llocs públics amb molt de soroll.
  • Parla molt alt o crida.
  • Li agrada la música alta, fa pujar el volum de la tele.
  • Se li ha de repetir les coses més d’un cop.
  • Té problemes d’atenció a classe.
  • Confon fonemes, ja siguin parlats, llegits o escrits.
  • Està operat de drenatges.
  • Manifesta retard en l’aparició del llenguatge.